Arquitectura

«El temple, en el seu conjunt, a més a més de la utilitat de celebrar el culte diví, representarà plàsticament les veritats de la religió i la glorificació de Déu i dels seus sants.» A. Gaudí

Gaudí va concebre la Sagrada Família a partir de la tradició de les catedrals gòtiques i bizantines. Amb l’arquitectura i la bellesa de l’edifici volia expressar les creences cristianes, i comunicar a tothom el missatge evangèlic. Va aconseguir una simbiosi entre forma i simbolisme cristià, amb una peculiar arquitectura generada per estructures, formes i geometries noves però de gran lògica i inspirades en la natura, amb un important protagonisme de la llum i del color.

El significat de la Sagrada Família es comunica amb la forma i l’expressivitat de l’arquitectura, de les imatges i els conjunts escultòrics.

Els diferents elements arquitectònics tenen un simbolisme cristià ordenat jeràrquicament. Així, cada una de les divuit torres té una dedicació. Al mig hi haurà Jesucrist, i al seu voltant les quatre torres que epresenten els evangelis, els llibres que expliquen la vida i les ensenyances de Jesús. La torre sola a l´absis, coronada per una estrella, representa la seva mare, Maria, i les dotze torres restants més representen els dotze apòstols, testimonis de les seves paraules i gestos.

Es miri des d’on es miri, un cop acabades aquestes divuit torres oferiran una visió extraordinària i donaran una sensació d’elevació al voltant de la torre central, dedicada a Jesucrist.

Arquitectura_2
Arquitectura_1
Arquitectura_3

La verticalitat, de fet, és una de les característiques de l’església que proposa Gaudí amb l´objectiu simbòlic d’elevar-se cap a Déu: una forma de piràmide des de l´exterior, una alçària elevada a les naus i uns pinacles, al cim de les torres, que sembla que es confonguin amb el cel.

En els portals de les façanes, s´expliquen la vida i les ensenyances de Jesús. Cada una representa un dels tres moments culminants de la seva vida: el seu naixement, la seva passió, mort i resurrecció, i la seva glòria, present i futura. A mesura que passa el dia, la llum solar subratlla encara més els trets (generosos, harmoniosos o dramàtics) de cada façana.

Arquitectura_4
Arquitectura_6
Arquitectura_5

Gaudí indicà que la llum a l’interior del temple havia de ser harmoniosa i ressaltar la plasticitat de la nau, i que, sobretot, havia d’induir a la introspecció i al recolliment espiritual.

Les columnes arborescents, a més de la seva funció estructural, eflecteixen la idea de Gaudí que l’interior del temple havia de ser com un bosc que convidés a l’oració, i que fos adient per a la celebració eucarística.

Per alliberar de pes els sostres i il·luminar, projectà als espais situats entre les columnes unes lluernes o claraboies, concebudes a partir d’hiperboloides, construïts amb peces de vidre daurades i verdes i amb rajoles, per on entra i es reflecteix la llum solar. Tots els vitralls de l’absis, que segueixen una degradació tonal que vol crear una atmosfera propícia a la introspecció.

Arquitectura_7
Arquitectura_9
Arquitectura_8

«La intimitat amb l´amplitud és la del bosc, que serà l´interior del temple de la Sagrada Família.»A. Gaudí

Arquitectura_10

«No és de doldre que jo no pugui acabar el temple. Jo em faré vell, però d’altres vindran rere meu. El que s’ha de conservar sempre és l’esperit de l’obra, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmeten i amb les quals viu i s’encarna.»A. Gaudí

A l’època de Gaudí van col·laborar amb ell molts dels seus deixebles i ajudants, com ara Francesc Berenguer, Josep Maria Jujol, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Joan Bergós, Francesc Folguera, Josep Canaleta i Joan Rubió.

Des de que va morir Gaudí, el 1926, la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família va ser continuada pels seus arquitectes i artistes col·laboradors, seguint el seu projecte definit en plànols i models de guix. En morir l’arquitecte, es va fer càrrec de les obres un altre dels seus deixebles, Domènec Sugrañes, que va finalitzar la construcció de les tres torres de la façana del Naixement que quedaven pendents. Un cop mort Sugrañes, després de la Guerra Civil, el succeí Francesc de Paula Quintana, que treballà estretament amb Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, especialment en la construcció de la façana de la Passió, per a la qual van seguir els criteris i els documents que s’havien conservat de Gaudí. El 1966, Puig-Boada i Bonet i Garí van rellevar Quintana com a responsables de les obres, càrrec que van tenir fins al 1983, quan fou nomenat Francesc Cardoner.

El 1985 se’n va confiar la direcció a Jordi Bonet i Armengol. Aquest s’envoltà d’un equip integrat per Carles Buxadé, Joan Margarit, Josep Gómez, Jordi Coll, Mark Burry i Jordi Faulí, que es van encarregar principalment de projectar i construir les naus del temple. A partir del 2012 Jordi Faulí ha passat a ser l’arquitecte director i coordinador de les obres del temple.

Encara que en general els seus coetanis no el van comprendre, Gaudí desenvolupà el llenguatge arquitectònic que l’ha fet universal i avui ningú no dubta que és un personatge cabdal de l’arquitectura del segle XX. Actualment es considera que els mètodes de Gaudí, un segle després, continuen sent revolucionaris.

Gaudí, l'arquitecte de Déu
El sentit de la seva obra mestra.

Entrades Online Sagrada Família
Organitza la teva visita
Ara de forma més còmoda.