ANTONI GAUDÍ

Reus, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926

Un avançat al seu temps, únic. Home de fe, gran observador de la natura i arquitecte genial, Antoni Gaudí s’ha convertit en una figura universal de l’arquitectura moderna. La seva aportació a aquesta disciplina va comportar un trencament dels esquemes establerts. Amb uns sistemes constructius i estructurals inèdits, va definir una metodologia pròpia única i sense precedent, i un estil propi carregat de simbologia i amb una cura màxima pel detall que es manifesta en el seu amor pels oficis artesans. 
 

Reus, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926

Un avançat al seu temps, únic. Home de fe, gran observador de la natura i arquitecte genial, Antoni Gaudí s’ha convertit en una figura universal de l’arquitectura moderna. 

ANTONI GAUDÍ

espacio gaudi 1

espacio

espacio

L'arquitecte

L'arquitecte

L'arquitecte

L’arquitecte

  • 1862 - 1867

    Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny del 1852 a Reus, al Baix Camp, llavors la segona ciutat de Catalunya. Va cursar els estudis primaris a l’Escola Pia, on va destacar en geometria i aritmètica, i on va rebre una educació tradicional, religiosa i humanística. Fill d’un calderer, es va iniciar en el món dels oficis al taller del seu pare el 1860. Va passar la infantesa entre Reus i el poble veí de Riudoms, on hi havia la masia paterna i on va poder observar de ben a prop el que havia de ser un referent al llarg de la seva vida: la natura.

    Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny del 1852 a Reus, al Baix Camp, llavors la segona ciutat de Catalunya. Va cursar els estudis primaris a l’Escola Pia, on va destacar en geometria i aritmètica, i on va rebre una educació tradicional, religiosa i humanística

    1862 - 1867
  • 1868 - 1913

    El 1868, es va traslladar a Barcelona i es va preparar per entrar a l’Escola d’Arquitectura, a la qual va ingressar el 1873. Va compaginar la formació amb el treball d’assistent en estudis d’arquitectes i en tallers de fusters, vidriers i serrallers, on va aprendre aquests oficis.

    El 1878, amb el títol d’arquitecte sota el braç, va rebre el primer encàrrec oficial. A mesura que s’anava consolidant professionalment, va assumir obres de més envergadura per encàrrec de la burgesia, com ara, entre d’altres, la Casa Calvet, la Casa Batlló i la Casa Milà. El 1883 va assumir el projecte de la Sagrada Família, que llavors va compatibilitzar amb altres obres.

    El 1868, es va traslladar a Barcelona i va ingressar a l’Escola d’Arquitectura el 1873. El 1878, amb el títol d’arquitecte sota el braç, va treballar en obres de més envergadura per encàrrec de la burgesia. El 1883 va assumir el projecte de la Sagrada Família, que llavors va compatibilitzar amb altres obres.

    1868 - 1913
  • 1914 - 1926

    El 1914 va decidir deixar-ho tot per centrar-se únicament en el projecte de la Sagrada Família. Com al llarg de tota la seva carrera, les seves fonts d’inspiració van ser, principalment, la llum i la natura, de la qual va afirmar que era la seva autèntica mestra. A la vegada, la Bíblia i la litúrgia també van constituir una gran font d’inspiració per a l’arquitecte, fet que queda plasmat al temple de la Sagrada Família.

    Gaudí va dedicar dotze anys exclusivament a la Sagrada Família, fins al dia de la seva mort, el 10 de juny del 1926, en què va ser atropellat per un tramvia. El seguici del seu fèretre, que va recórrer gran part de Barcelona fins a la Sagrada Família, va ser un gran esdeveniment multitudinari, ja que s’acomiadava qui va ser (i encara és) l’arquitecte més il·lustre de Barcelona. Gaudí va ser enterrat a la capella de la Mare de Déu del Carme, a la cripta del temple.

    El 1914 va decidir deixar-ho tot per centrar-se únicament en el projecte de la Sagrada Família. Com al llarg de tota la seva carrera, les seves fonts d’inspiració van ser, principalment, la llum i la natura. A la vegada, la Bíblia i la litúrgia també van constituir una gran font d’inspiració per a l’arquitecte, fet que queda plasmat al temple de la Sagrada Família.

    Gaudí va dedicar dotze anys exclusivament a la Sagrada Família, fins al dia de la seva mort, el 10 de juny del 1926, en què va ser atropellat per un tramvia. Gaudí va ser enterrat a la capella de la Mare de Déu del Carme, a la cripta del temple.

    1914 - 1926

El mètode

Gaudí seguia un mètode basat en la tècnica d’assaig i error, per la qual cosa donava molta importància a les maquetes, fins i tot més que als plànols. Solia instal·lar el seu taller al costat de les obres i allà experimentava amb models a escala, amb les formes i amb les estructures que posteriorment aplicava a les construccions. I així ho va fer a la Sagrada Família, on els arquitectes que han continuat les obres segueixen aplicant aquest mètode, avui dia assistits per les noves tecnologies.

Gaudí seguia un mètode basat en la tècnica d’assaig i error, per la qual cosa donava molta importància a les maquetes, i experimentava amb models a escala, amb les formes i amb les estructures. I així ho va fer a la Sagrada Família, on els arquitectes que han continuat les obres segueixen aplicant aquest mètode, avui dia assistits per les noves tecnologies.

El mètode

L'obra

Antoni Gaudí, una de les figures més universals de la cultura catalana i de l’arquitectura internacional, va dedicar més de quaranta anys al projecte del temple de la Sagrada Família.

Un cop va obtenir el títol d’arquitecte el 1878, Gaudí va començar a treballar en obres menors i ben aviat es va convertir en un dels arquitectes més sol·licitats i va començar a realitzar obres de major envergadura. A banda de la Sagrada Família, el projecte més important de la seva vida, Antoni Gaudí ha deixat a Barcelona altres obres singulars, com ara el Park Güell, la Casa Vicens, la Casa Batlló, la Casa Milà, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard o el Col·legi de les Teresianes, a més dels pavellons de la finca Güell. Per altra banda, Gaudí també és l’arquitecte d’altres obres a Catalunya, com ara la nau de la Cooperativa Obrera Mataronense (Mataró) o la cripta de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) i Espanya, com ara El Capricho (Comillas, Cantàbria) o el palau episcopal d’Astorga i la Casa Botines (Castella i Lleó).

La seva originalitat i creativitat, juntament amb la seva capacitat innovadora, han convertit Gaudí en una figura universal de l’arquitectura. En efecte, la seva obra és reconeguda a tot el món, i el seu llegat, tot i el pas dels anys, continua més viu que mai.

A Gaudí li va ser encarregada l’obra de la Sagrada Família quan tenia tot just 31 anys, i els darrers 12 anys de la seva vida va viure completament lliurat a la seva gran vocació: servir Déu a través de l’arquitectura.

Antoni Gaudí, una de les figures més universals de la cultura catalana i de l’arquitectura internacional, va dedicar més de quaranta anys al projecte del temple de la Sagrada Família.

A banda de la Sagrada Família, el projecte més important de la seva vida, Antoni Gaudí ha deixat altres obres singulars, com ara el Park Güell, la Casa Vicens, la Casa Batlló, la cripta de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), el palau episcopal d’Astorga i la Casa Botines (Castella i Lleó), entre d’altres.

A Gaudí li va ser encarregada l’obra de la Sagrada Família quan tenia tot just 31 anys, i els darrers 12 anys de la seva vida va viure completament lliurat a la seva gran vocació: servir Déu a través de l’arquitectura.

L'obra

espacio gaudi 2

espacio

espacio

Galeria d’imatges

Galeria d’imatges 

Galeria d’imatges 

espacio gaudi 2

espacio

espacio

Patrimoni Mundial

Després de la seva tràgica mort el juny del 1926, la memòria de Gaudí es va diluir durant un llarg període, i la seva figura no es va reivindicar fins ben entrats els anys 50, quan va suscitar l’atenció del públic nacional i internacional. L’any 1969 es van catalogar disset de les seves obres com a Monumento Histórico-Artístico de Interés Cultural per part del Ministeri de Cultura espanyol. L’any 1984, el Palau Güell, la Casa Milà (La Pedrera) i el Park Güell, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’any 2005, la llista es va ampliar amb la Casa Vicens i la Casa Batlló, a Barcelona, i la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. El mateix any, també es van declarar Patrimoni de la Humanitat la façana del Naixement i la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Tots aquests elements constitueixen el que la UNESCO ha denominat «Obres d’Antoni Gaudí».

El 7 de novembre del 2010, el papa Benet XVI va consagrar el temple i li va atorgar el títol de basílica menor.

Després de la seva tràgica mort el juny del 1926, la memòria de Gaudí es va diluir durant un llarg període. No és fins a l’any 1969 que es van catalogar disset de les seves obres com a Monumento Histórico-Artístico de Interés Cultural per part del Ministeri de Cultura espanyol. L’any 1984, el Palau Güell, la Casa Milà (La Pedrera) i el Park Güell, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’any 2005, la llista es va ampliar amb la Casa Vicens i la Casa Batlló, a Barcelona, i la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. El mateix any, també es van declarar Patrimoni de la Humanitat la façana del Naixement i la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Tots aquests elements constitueixen el que la UNESCO ha denominat «Obres d’Antoni Gaudí».

El 7 de novembre del 2010, el papa Benet XVI va consagrar el temple i li va atorgar el títol de basílica menor.

espacio gaudi 2

espacio

espacio

Reconeixement

  • Criteris pel reconeixement

    Els criteris que regeixen la inscripció conjunta en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO d’aquestes «Obres d’Antoni Gaudí», i, amb ella, la inscripció de la façana del Naixement del Temple Expiatori de la Sagrada Família i de la cripta en aquesta llista, són els següents:

    • Criteri (i): L’obra d’Antoni Gaudí representa una excepcional i destacada contribució creativa al desenvolupament de l’arquitectura i de la tecnologia de la construcció de finals del segle XIX i principis del XX.

    • Criteri (ii): L’obra de Gaudí no solament mostra un intercanvi important de valors estretament relacionats amb els corrents culturals i artístics de la seva època, representats pel modernisme català, sinó que va anticipar i influir en moltes de les formes i tècniques que van ser rellevants per al desenvolupament de la construcció moderna del segle XX.

    • Criteris (iv): Les obres de Gaudí són exemples destacats de diferents tipologies constructives de començaments del segle XX, tant residencials com públiques, que, per la seva significació i creativitat, han esdevingut rellevants per al desenvolupament de l’arquitectura.

    Els criteris que regeixen la inscripció conjunta en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO d’aquestes «Obres d’Antoni Gaudí», i, amb ella, la inscripció de la façana del Naixement del Temple Expiatori de la Sagrada Família i de la cripta en aquesta llista, són els següents:

    • Criteri (i): L’obra d’Antoni Gaudí representa una excepcional i destacada contribució creativa al desenvolupament de l’arquitectura i de la tecnologia de la construcció de finals del segle XIX i principis del XX.

    • Criteri (ii): L’obra de Gaudí no solament mostra un intercanvi important de valors estretament relacionats amb els corrents culturals i artístics de la seva època, representats pel modernisme català, sinó que va anticipar i influir en moltes de les formes i tècniques que van ser rellevants per al desenvolupament de la construcció moderna del segle XX.

    • Criteris (iv): Les obres de Gaudí són exemples destacats de diferents tipologies constructives de començaments del segle XX, tant residencials com públiques, que, per la seva significació i creativitat, han esdevingut rellevants per al desenvolupament de l’arquitectura.

    Criteris pel reconeixement
  • Què implica el reconeixement?

    La UNESCO elabora la llista de Patrimoni Mundial amb l’objectiu d’assegurar la identificació i preservació de certs elements culturals d’arreu del món que mereixen, pel seu valor universal i excepcional, estar protegits de la degradació o desaparició parcial o total.

    La inclusió en aquesta llista implica la catalogació dels elements, així com el compromís en la seva conservació i difusió, ja que es considera que la pèrdua d’aquest patrimoni constituiria un empobriment de l’herència de tota la humanitat.

    La UNESCO elabora la llista de Patrimoni Mundial amb l’objectiu d’assegurar la identificació i preservació de certs elements culturals d’arreu del món que mereixen, pel seu valor universal i excepcional, estar protegits de la degradació o desaparició parcial o total.

    La inclusió en aquesta llista implica la catalogació dels elements, així com el compromís en la seva conservació i difusió, ja que es considera que la pèrdua d’aquest patrimoni constituiria un empobriment de l’herència de tota la humanitat.

    Què implica el reconeixement?