Geometria

«Jo sóc geòmetra, que vol dir sintètic.» A. Gaudí

Conscient que no podria veure acabar de bastir el temple, Gaudí va optar per planificar l’edificació de la Sagrada Família per parts, començant per l’absis i la façana del Naixement, pensant que si en podia deixar alguna d’acabada seria més difícil que se n’abandonés la construcció.

En el seu afany de superació dels defectes que va trobar en el sistema estructural gòtic, Gaudí volia crear una nova arquitectura, amb estructures equilibrades i autoresistents. En el seu obrador experimentava i definia per mitjà de maquetes les solucions constructives que havia d’aplicar en l’obra. Aquesta manera de fer la van prosseguir tots els seus successors i encara ara es practica a l’oficina tècnica del temple. La Sagrada Família és i ha estat un repte constructiu: és un dels laboratoris de construcció més grans del món.

Gaudí tenia dues fonts d’inspiració: el missatge cristià i la natura. L’una està directament lligada a les sagrades escriptures, la tradició i la litúrgia. L’altra deriva de l’observació de la naturalesa, que li proporcionà una base conceptual i metodològica. Gaudí no copiava la natura, sinó que n’analitzava el funcionament dels elements per extreure’n noves propostes estructurals i formals que havia d’aplicar a l’arquitectura.

geometria_detall01 (1)
geometria_detall02
geometria_detall03 (1)

Potser Gaudí ja veia que havia de trobar un sistema clar i unívoc de transmetre el sistema de prosseguir les obres que deixava inacabades. L’arquitecte projectà moltes parts del temple per a la futura construcció combinant formes geomètriques, triades per les seves qualitats formals, estructurals, lumíniques, acústiques i constructives. La gran part d’aquestes superfícies és reglada, la qual cosa en facilita la construcció.

Les principals aportacions arquitectòniques de Gaudí que es poden observar a la Sagrada Família són:

geometria_hiperboloide

Hiperboloides

 Vés al vídeo

Poden ser massissos per passar de la columna a les voltes, o buits per on entrarà la llum, símbol de Déu per a Gaudí, a l’interior del temple. Ara els trobem a les obertures dels finestrals i de les voltes.

geometria_paraboloide

Paraboloides

 Vés al vídeo

Amb paraboloides Gaudí creà superfícies d’enllaç a les voltes i les cobertes i les columnes de la façana de la Passió, així com elements de més amplitud com les torres i les sagristies. Per a l’arquitecte representen la Santa Trinitat.

geometria_helicoide

Helicoides

 Vés al vídeo

Segons la simbologia de Gaudí representaven el moviment ascensional que relaciona la terra amb el cel. Aquí es veuen a les escales de cargol.

geometria_elipsoide

El·lipsoides

Gaudí generà els nusos o capitells de les columnes principals amb el·lipsoides, on se subdivideixen les columnes inferiors en branques.

Geometria_columne doble gir_COLUMNES 019

Columna de doble gir

Per aconseguir més estabilitat i un efecte estètic més estilitzat i harmònic, Gaudí va concebre totes les columnes ramificades com unes columnes de doble gir, formades per dues columnes helicoïdals: cada columna té com a base un polígon o una estrella que, a mesura que creix girant a dreta i a esquerra, es va transformant en cercle.

geometria_conoide

Conoides

 Vés al vídeo

La millor representació de conoides a la Sagrada Família és a les façanes i cobertes de l’edifici de les escoles parroquials.

Fruit del llarg i meticulós estudi empíric de models de pesos invertits amb cadenes o cordills i de càlculs gràfics, Gaudí va tenir la idea revolucionària de les columnes inclinades bifurcades en forma d’arbre i d’utilitzar el bosc no només com a espai màgic de llums que convida a la intimitat i el recolliment, sinó també com a estructura ordenada i jeràrquica que sosté òptimament una preciosa volta de fulles. Cada arbre es ramifica en diferents branques i sosté una part de les voltes i quan cau un arbre, no cau pas tot el bosc.

 

Proporcions

A més de les superfícies reglades, Gaudí desenvolupà un sistema de proporcions aplicat a totes les dimensions i tots els elements de la Sagrada Família.
Utilitzava repetidament relacions simples basades en les dotzenes parts de la dimensió més gran, és a dir relacions d’1 a 1/2, d’1 a 2/3, d’1 a 3/4… etc., per proporcionar l’amplària, la longitud i l’alçària de qualsevol part del temple. Dividint per 12 la llargària total del temple (90 metres), per exemple, ens dóna el mòdul de 7,5 metres, que ordena tota la planta i alçades de la Sagrada Família.
Les diferents mesures es poden ordenar per apreciar millor les sèries numèriques, no només en les mides generals del temple, sinó també en els diàmetres i alçades de les columnes, en els diàmetres de les obertures de finestrals i voltes, etc. Per exemple, l’alçada total de la columna és sempre, en metres, el doble que el nombre de puntes del polígon de la base: una columna de base estrellada de dotze puntes té una alçada total de 24 metres, una columna amb base estrellada de vuit puntes mesura 16 metres, etc.

geometria_proporcions1
geometria_proporcions2
Visita virtual
Descobreix les formes i estructures úniques de la basílica des de dins!

Online Tickets
Organitza la teva visita
Ara de forma més còmoda.