Història del temple

La Sagrada Família és un temple excepcional, tant pel que fa al seu origen i la seva fundació com pel que fa als seus propòsits.

Ja són cinc generacions les han anat veient l’evolució del temple a Barcelona. Avui la construcció continua, i es podria acabar durant el primer terç del segle XXI.

 
Josep M. Bocabella funda l'Associació de Devots de Sant Josep, que esdevindrà la promotora del temple.
Es publica per primera vegada la idea de construcció d'un temple a El Propagador de la Devoción a San José.
Francisco Paula de Villar esdevé el primer arquitecte de la Sagrada Família.
Col·locació de la primera pedra.
 

ORÍGENS: 1866-1883

Els orígens del Temple Expiatori de la Sagrada Família es remunten al 1866, any en què Josep Maria Bocabella i Verdaguer funda l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que a partir de l’any 1874 promou la construcció d’un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. L’any 1881 i gràcies a diversos donatius, l’Associació compra una parcel·la de terreny de 12.800m² entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple.

La primera pedra es posa el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. A partir d’aleshores se n’inicia la construcció, que comença per la cripta situada a sota de l’absis segons un disseny neogòtic de l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano, el primer arquitecte del temple. Aquest, poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, abandona la direcció de l’obra, i l’encàrrec passa a mans d’Antoni Gaudí.

 
Antoni Gaudí esdevé l'arquitecte del temple.
S’inaugura la capella de Sant Josep, a la cripta, i s’hi celebren les primeres misses.
Acabament de la cripta.
Comencen les obres de la façana del Naixement.
La façana de l'absis queda enllestida.
Acabament del portal del Roser, al claustre del Naixement.
Dibuix de la primera solució de conjunt del temple.
Edifici de l'escola parroquial.
Exposició a París de la maqueta de la façana del Naixement.
Antoni Gaudí es dedica exclusivament al temple, fins a la seva mort.
Projecte de la façana de la Passió, amb el monument al bisbe Torras i Bages, iniciat el 1911.
Solució definitiva de les naus i cobertes en models de guix a escala 1:10 i 1:25.
S’acaba el primer campanar (Sant Bernabé) a la façana del Naixement, de cent metres d'alçada.
 

GAUDÍ: 1883-1926

Després d’assumir el projecte el 1883, Gaudí construeix la cripta, que enllesteix el 1889. Posteriorment inicia les obres de l’absis, mentre segueix a bon ritme la rebuda de donatius. Quan es rep un important donatiu anònim, Gaudí es planteja fer una obra nova i més gran: desestima l’antic projecte neogòtic i en proposa un de nou més monumental i innovador tant pel que fa a les formes i a les estructures com a la construcció. El projecte de Gaudí consisteix en una església de grans dimensions amb planta de creu llatina i torres de gran alçària; concentra una important càrrega simbòlica, tant en forma arquitectònica com escultòrica, amb l’objectiu final de ser una explicació catequètica de les ensenyances dels Evangelis i de l’Església.

El 1892 comença els fonaments per a la façana del Naixement perquè, segons manifesta Gaudí mateix, «Si enlloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada i turgent hagués començat per la de la Passió, dura, pelada i com feta d’ossos, la gent s’hauria retret». El 1894 queda enllestida la façana de l’absis i el 1899 el Portal del Roser, un dels accessos al claustre del Naixement.

Paral·lelament a aquests treballs, a l’angle sud-oest del temple, l’any 1909 Gaudí hi construeix les Escoles Provisionals de la Sagrada Família, destinades als fills dels treballadors de la Sagrada Família i als infants del barri. L’any següent, el 1910, una maqueta de la façana del Naixement s’exhibeix al Grand Palais de París en ocasió d’una exposició sobre l’obra de Gaudí, impulsada pel seu amic i mecenes Eusebi Güell. El 1911 projecta la façana de la Passió.

Des de l’any 1914, Gaudí es dedica exclusivament a construir el Temple Expiatori de la Sagrada Família, fet que explica que no hi hagi altres treballs importants en els darrers anys de la seva vida. S’hi implica tant que arriba a residir els darrers mesos a tocar del seu obrador, un espai situat al costat de l’absis dedicat a taller de maquetes a escala, realització de dibuixos i dissenys, estudi d’escultures i espai per a preses fotogràfiques, entre d’altres.

El 1923 projecta la solució definitiva de les naus i cobertes. Les obres, però, avancen lentament. El 30 de novembre de 1925 s’acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement, dedicat a sant Bernabé, de cent metres d’alçària. Aquest és l’únic que Gaudí veu construït, ja que el 10 de juny de 1926 mor a conseqüència d’un tràgic accident ocorregut tres dies abans, en ser atropellat per un tramvia. El dia 12 és enterrat a la capella del Carme de la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on encara avui reposen les seves despulles.

Durant tots aquells anys, per poder executar el projecte, havia col·laborat amb Gaudí un nombrós grup d’arquitectes, dibuixants, escultors i modelistes.

 
En morir Antoni Gaudí d'accident el 10 de juny, el seu deixeble Domènec Sugranyes assumeix la direcció de les obres.
Acabament dels quatre campanars de la façana del Naixement.
Guerra Civil. Profanació i destrosses del temple. Destrucció de l'estudi de Gaudí.
 

TRASPÀS: 1926-1938

En morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu estret col·laborador Domènec Sugrañes, fins al 1938.

El 1930 s’acaben els campanars de la façana del Naixement i el 1933 s’enllesteix el portal de la Fe i el xiprer central.

Al juliol del 1936, arran de l’alçament militar i la Guerra Civil Espanyola, uns revolucionaris incendien la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen l’obrador. En aquell moment es perden els plànols, els dibuixos i les fotografies originals, i en queda esmicolada una part de les maquetes de guix a escala. Cal remarcar, però, que d’ençà de la intervenció de Gaudí el 1883 i malgrat aquells actes vandàlics, la construcció del temple no s’ha aturat i sempre s’ha respectat la voluntat de la idea original de l’arquitecte.

 
Francesc de Paula Quintana assumeix la direcció de les obres, que poden continuar gràcies al material reconstruït a partir de fotografies i plànols publicats.
Restauració de la cripta i dels models de guix.
Es construeix l’escalinata de la façana del Naixement, façana que s’il·lumina per primera vegada.
S’inicien els fonaments per bastir la façana de la Passió.
S’organitza la primera capta.
Es realitza la primera columna interior ideada per Gaudí.
El 19 de març, festivitat de Sant Josep, es col·loca a la façana del Naixement el conjunt escultòric que representa la Sagrada Família, obra de Jaume Busquets.
S’inaugura un museu per explicar als visitants els aspectes històrics, tècnics, artístics i simbòlics del temple.
Mor Quintana, i Isidre Puig-Boada i Lluís Bonet i Garí es fan càrrec de la direcció de les obres.
S’acaben de construir els quatre campanars de la façana de la Passió.
Comença la construcció de les façanes de les naus laterals.
Francesc Cardoner i Blanch assumeix la direcció de les obres.
Jordi Bonet i Armengol és nomenat arquitecte coordinador i director de les obres.
S’encarrega a Josep Maria Subirachs la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió. (Crèdits foto: Joan Iriarte)
Fonamentació de les naus, les columnes, les voltes i les façanes de la nau principal, els transseptes, el creuer i l’absis.
Construcció de les cantories i voltes de les naus laterals.
 

HERÈNCIA: 1938-1999

Després de la Guerra Civil Espanyola es reprèn la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família, que es continua aixecant lentament. Entre 1939 i 1940, l’arquitecte Francesc de Paula Quintana i Vidal, col·laborador de Gaudí des del 1919, restaura la cripta cremada i recompon moltes de les maquetes malmeses, que serveixen
com a models per continuar la construcció segons la idea original de Gaudí.

Després en són directors Isidre Puig-Boada i Lluís Bonet i Garí, també col·laboradors de Gaudí i persones que conegueren el mestre i que fins a l’any 1983 dirigiren l’obra. Posteriorment en foren directors Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Jordi Bonet i Armengol i Jordi Faulí i Oller que n’ocupa el càrrec actualment, des del 2012.

El 1952 se celebra a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, i per aquest motiu se celebren diversos actes al temple. Aquell mateix any es construeix l’escalinata del Naixement i s’il·lumina per primera vegada la façana, il·luminació que el 1964 serà permanent per voluntat de l’Ajuntament de Barcelona.

Els treballs continuen amb força el 1954: es comencen els fonaments per bastir la façana de la Passió, sobre la base dels múltiples estudis fets per Gaudí entre 1892 i 1917. Després dels fonaments, s’hi construeix la cripta, on el 1961 s’instal·la un museu per tal d’explicar als visitants els aspectes històrics, tècnics, artístics i simbòlics del temple. Aquesta façana veurà aixecats els quatre terminals dels campanars el 1976.

Una data important és el 1955, quan es du a terme la primera «capta», dedicada a recaptar fons per pagar les obres, iniciativa que es mantindrà els anys següents, fins avui, com una forma participativa de la societat en la construcció del temple.

Molts escultors han deixat la seva empremta a la façana del Naixement. El 19 de març de 1958, festivitat de Sant Josep, es col·loca el conjunt escultòric que representa la Sagrada Família, fet per Jaume Busquets.

Des del 1986, l’escultor Josep Maria Subirachs és l’encarregat de dur a terme l’obra escultòrica a la façana de la Passió, que va anar executant segons el seu estil personal al llarg de vint anys.

 
Voltes de la nau central.
Finestral central de la façana de la Passió i vitrall de la Resurrecció.
Restauració i trasllat de l'edifici de les escoles parroquials.
Construcció del claustre de la Mercè.
Vitrall superior a la façana del Naixement.
Construcció de la cantoria de la façana de la Glòria.
Voltes del deambulatori de l'absis.
Voltes del creuer i de l'absis.
Acabament de l'interior i cerimònia de dedicació del temple per part de S. S. Benet XVI.
Jordi Faulí succeeix Jordi Bonet com a arquitecte coordinador i director de les obres del temple de la Sagrada Família.
Inici de la torre de Jesús i les torres dels evangelistes.
Construcció de la sagristia.
 

Segle XXI: 2000 – 2014

L’any 2000 es construeixen les voltes de la nau central i les del transsepte, i alhora es comencen els fonaments de la façana de la Glòria. Aquell any, en ocasió del canvi de mil·lenni, se celebra una missa a l’interior del temple que permet copsar la grandiositat de l’obra.

El 2001 es completa el finestral central de la façana de la Passió i s’hi col·loca un vitrall dedicat a la resurrecció, obra de Joan Vila-Grau. També s’acaben les quatre columnes del centre del creuer.

La figura i l’obra de Gaudí són especialment recordades el 2002, en què l’Ajuntament de Barcelona impulsa l’Any Internacional Gaudí amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. El Temple Expiatori de la Sagrada Família hi participa amb diverses activitats, com la restauració, el trasllat i l’obertura de les Escoles Provisionals de la Sagrada Família.

Durant el 2002, l’escultor Josep Maria Subirachs fa el projecte del mur dels patriarques i profetes que Gaudí situa a la porxada de la façana de la Passió, i el 2005 es col·loca l’escultura de l’Ascensió entre les torres d’aquesta façana. Paral·lelament, se situen als finestrals de la nau central els símbols eucarístics del pa i del vi realitzats per l’escultor japonès Etsuro Sotoo.

El 2006 es construeix la cantoria de la façana de la Glòria segons els models de Gaudí. S’acaben l’any 2008 les voltes del deambulatori de l’absis. Entre el 2008 i el 2010 es van acabar les voltes del creuer i de l’absis.

El 2010 és una etapa significativa en la història de la Sagrada Família, amb la dedicació del temple per part de S. S. Benet XVI.

AVUI

Les tasques principals actuals i dels anys vinents es basen en la construcció de la primera sagristia (ponent) i la de les torres centrals: a sobre de les voltes del creuer i de l’absis és la de Jesucrist, acabada amb una creu a 170 metres d’alçada; al seu voltant, les torres dels quatre evangelistes, i la torre de l’absis, dedicada a la Mare de Déu; les cinc darreres ja estan iniciades.

El temple es completarà amb la construcció de la façana principal, la façana de la Glòria.