Visita simbòlica

Façana del Naixement

Visita simbòlica de la Façana del Naixement

Celebra la vinguda al món del Messies, Jesús, el Fill de Déu fet home. També rep el nom de façana de la Vida, del Goig i del Nadal. Està inspirada en els evangelis sobre la infància de Jesús: Lc 1,5-2,51; Mt 1-2.


Escull la part de la façana que vols visitar:

Portal de la fe
Portal de la fe
Portal de l'esperança
Portal de l'esperança
Portal de la caritat
Portal de la caritat
Coronament del portal de la caritat
Coronament del portal de la caritat
Torres campanar
Torres campanar
Tria el lloc de visita:
Portal de la fe
1
El feix d'espigues
2
La divina Providència
3
La Immaculada concepció de Maria
4
La presentació al Temple
5
Jesús trobat al Temple
6
La visitació
7
Jesús obrer

Portal de la fe

Aquesta part del pòrtic és dedicada a la virtut teologal de la fe i a Maria.

TORNAR
Clica a les icones de la imatge per a més informació.
1
El feix d'espigues El primer terme, espigues i Sagrada Forma a la coberta de la nau central Detall del baldaquí de l'altar amb pàmpols i espigues.

El feix d'espigues

Corona el portal de la Fe un feix d'espigues de blat, símbol del sagrament de l'eucaristia instituït per Jesús abans de la Passió: "Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: 'Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.'" (Lc 22,19)

El blat, en espigues o bé com a sagrada forma, també és present en altres llocs del temple; sobretot, en el cim dels finestrals de l'exterior de les naus centrals.

TORNAR
2
La Divina Providència

La divina Providència

Un ull s'obre al palmell d'una mà dreta (Dextera Dei) envoltada d'un halo. La imatge simbolitza la Divina Providència, l'abast de la qual queda reflectit en aquestes paraules de Jesús als seus dotze deixebles: "¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare." (Mt 10,29)

El creador de la Sagrada Família, Antoni Gaudí, va mostrar una fe absoluta en la Divina Providència.

"La Providència salvaguarda el Temple: A la Sagrada Família tot és providencial, àdhuc la meva entrada com a arquitecte." Antoni Gaudí citat per Cèsar Martinell.

TORNAR
3
La Immaculada Concepció de Maria

La Immaculada concepció de Maria

Una figura femenina de llarga cabellera i mirada inabastable encreua els braços damunt del pit. Amb un peu trepitja, sense esforç, una serp cargolada al voltant de la bola del món. Aquesta imatge al·legòrica ens diu que contra Maria, la nova Eva, el Mal no hi pot res.

(Ap 12)

Pius IX declarà dogma de fe la Immaculada Concepció de Maria el 1854, tot just vint-i-vuit anys abans que es comencés a construir la Sagrada Família.

"La benaurada Verge Maria, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original." Butlla Ineffabilis Deus (8 de desembre de 1854)

TORNAR
4
La presentació al Temple

La presentació al Temple

Com prescriu la llei mosaica, Maria i Josep han anat a Jerusalem per complir amb els rituals de purificació de la partera i consagració del primogènit. Qui sosté en braços el nen Jesús és l'ancià Simeó, a qui l'Esperit Sant va fer saber que no moriria abans de veure el Messies. Al seu darrere hi ha la profetessa Anna.

(Lc 2,22-38)

TORNAR
5
Jesús trobat al Temple

Jesús trobat al Temple

Josep i Maria contemplen admirats el seu fill Jesús, que amb només dotze anys demostra un coneixement de la Llei igual al dels mestres. Acaben de trobar-lo al temple, a Jerusalem, després de tres dies de cercar-lo entre amics i parents a la caravana que tornava a Natzaret. Havien vingut a Jerusalem per celebrar-hi la festa de Pasqua.

Les figures de Joan Baptista i del seu pare, el gran sacerdot Zacaries, flanquegen l'escena, però no en formen part.

(Lc 1,57-80)

TORNAR
6
La visitació

La visitació

Maria ha deixat Natzaret per anar a veure la seva parenta Elisabet. Ha sabut per l'arcàngel Gabriel que Elisabet també està embarassada, tot i ser anciana i estèril. La dona rep Maria amb aquestes paraules: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!" (Lc 1,42) El fill que espera Elisabet serà conegut com Joan el Baptista, el precursor del Messies.

Les primeres paraules d'Elisabet a Maria formen, juntament amb la salutació de l'arcàngel, el nucli original de l'avemaria. El cant de lloança a Déu amb què Maria respon a Elisabet és el magníficat de les vespres.

(Lc 1,39-56)

MAGNÍFICAT (FRAGMENT): "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa." (Lc 1,46-48)

TORNAR
7
Jesús obrer

Jesús obrer

Jesús fa de fuster assegut al banc del seu pare Josep. Amb la mà esquerra subjecta l'enformador; amb la dreta, està a punt de descarregar un cop de maça.

Cronològicament, aquesta imatge encara imberbe del Messies és l'última de la sèrie d'escenes dedicades a la vida terrenal de Jesús de la façana del Naixement. Vol resumir els anys transcorreguts entre el final de la infantesa de Jesús, simbolitzada pel grup Jesús trobat al Temple, i l'inici del seu ministeri.

(Lc 2,51-4,22; Mt 13,55)

A JESÚS OBRER (FRAGMENT): "Lo barquer de Galilea de vós espera una barca, per salvar la divina arca del diluvi del pecat; lo món espera una Església de pilars de roca immobles, refugi de tots los pobles, sopluig de la humanitat." Jacint Verdaguer (1845-1902), Nazareth.

TORNAR
Portal de l'esperança
1
El cavall Bernat
2
El sant Patró de l'Esglèsia Universal
3
Les esposalles de la Verge
4
Josep i Jesús
5
La fugida a Egipte
6
El degollament dels Innocents

Portal de l'esperança

Aquesta part del pòrtic és dedicada a la virtut teologal de l'esperança i a Josep.

TORNAR
Clica a les icones de la imatge per a més informació.
1
El Cavall Bernat El cavall Bernat, al massís de Montserrat

El cavall Bernat

Corona el portal de l'Esperança una imatge del Cavall Bernat, un dels monòlits més coneguts del massís de Montserrat. Encimbellada dalt d'aquesta muntanya hi ha l'abadia on es venera la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta.

L'11 de setembre de 1881, en vida de Gaudí, el papa Lleó XIII va proclamar la Mare de Déu de Montserrat patrona de totes les diòcesis catalanes.

TORNAR
2
El sant Patró de l'Esglèsia Universal Detall. El colom a la proa de la barca

El sant Patró de l'Esglèsia Universal

En aquesta imatge al·legòrica, sant Josep sosté amb mà ferma el timó de la barca de l'Església. Un colom que simbolitza l'Esperit Sant impulsa la barca enfilat dalt d'un aixopluc amb coberta a dues aigües, talment una arca.

Sant Josep va ser declarat Patró de l'Església Universal l'any 1870, en vida de Gaudí, pel papa Pius IX.

A Catalunya, el fervor josefí que caracteritzà el final del segle XIX es traduí en la creació de l'Associació de Devots de Sant Josep, promotora original de la construcció del temple.

"L’il·lustre Patriarca, el benaurat Josep, va ser escollit per Déu preferint-lo a qualsevol altre sant perquè fos a la terra el castíssim i ver espès de la Immaculada Verge Maria i el pare putatiu del Seu únic fill. [...] Per això és just que l’Església catòlica, ara que Josep està coronat de glòria i d'honor al cel, l'envolti de magnífiques manifestacions de culte i el veneri amb una íntima i afectuosa devoció." Carta apostòlica Inclytum Patriarcham (7 de juliol de 1871).

TORNAR
3
Les esposalles de la Verge

Les esposalles de la Verge

Maria i Josep, agenollats l'un davant de l'altre, uneixen les mans per segellar el seu compromís de matrimoni. Josep mira Maria; ella abaixa la mirada. En segon terme, un sacerdot estén els braços cap als promesos. En primer pla, un ram de roses.

Déu totpoderós va disposar que Maria fos mare per obra de l'Esperit Sant, però també va disposar que Jesús tingués un altre pare a la terra. L'escollit per formar aquella família modèlica que havia d'acollir el Messies va ser Josep, i és en aquesta escena que la figura protectora del patriarca fa entrada en la vida de Jesús.

TORNAR
4
Josep i Jesús

Josep i Jesús

Jesús, representat com un nen de pocs anys, sosté un colom mort o ferit mentre parla amb el seu pare putatiu. Josep fa el gest d'agafar l'ocell mentre escolta el seu fill amb afecte.

L'escena té lloc a Natzaret, on viu la Sagrada Família i on Josep té el seu obrador de fuster.

"Jesús creixia i s'enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor." (Lc 2,40)

TORNAR
5
La fugida a Egipte

La fugida a Egipte

La Sagrada Família fuig precipitadament d'Israel i cerca refugi a Egipte. Un àngel ha advertit Josep en somnis que el rei Herodes faria matar el seu fill.

Josep va a peu; en el seu rostre es llegeix el pes de l'enorme responsabilitat que li ha estat confiada. Maria, amb el nen Jesús en braços, va dalt d'una somera. L'animal es deixa menar dòcilment per un àngel.

TORNAR
6
El degollament dels Innocents

El degollament dels Innocents

De genolls, una mare agafa el braç armat d'un legionari romà que li vol matar el fill. El soldat aixeca el nadó enlaire, lluny de l'abast de la suplicant. Als peus de l'assassí, dos infants que ja han estat degollats.

L'ordre cruel de matar tots els nens menors de dos anys ve d'Herodes, que vol impedir que el rei dels jueus visqui i que la profecia es compleixi. L'escena té lloc a Betlem mentre la Sagrada Família fuig a Egipte.

TORNAR
Portal de la caritat
1
Coronació de Maria
2
L'anunciació
3
Els àngels trompeters
4
El Sant Rosari
5
L'himne angèlic
6
L'adoració dels reis
7
La nativitat
8
L'adoració dels pastors
9
La columna de Jesús

Portal de la caritat

Aquesta part del pòrtic és dedicada a la virtut teologal de la caritat o amor cristià i a Jesús.

TORNAR
Clica a les icones de la imatge per a més informació.
1
Coronació de Maria Entre els àngels es llegeix la inscripció Sanctus Deus.

Coronació de Maria

Maria, que ha merescut el privilegi de pujar al cel en cos i ànima, és coronada reina del cel. Jesús, representat amb barba i cabells llargs, sosté la corona sobre el cap de la seva mare. Ella l'accepta amb humilitat. Josep, a mà esquerra, i una quarta figura són testimonis de l'escena.

La Coronació, posterior a la Passió de Crist, és l'única escena que queda fora del marc cronològic general de la façana (els primers anys de la vida terrenal de Jesús).

Darrere el grup, un estol d'àngels envoltats de flors entona el trisagi angèlic en honor de la Santíssima Trinitat

TORNAR
2
L'anunciació

L'anunciació

L'arcàngel Gabriel ha anunciat a Maria que concebrà el Fill de Déu per obra de l'Esperit Sant. Maria, agenollada davant l'arcàngel, ajup el cap en senyal d'acceptació: "Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula." (Lc 1,38) Quan Maria haurà concebut, el Verb s'haurà fet carn i la profecia de la primera vinguda del Messies s'haurà complert.

(Lc 1,26-38)

Aquesta imatge obre cronològicament la sèrie d'escenes dedicades a la vida terrenal de Jesús a la façana del Naixement.

TORNAR
3
Els àngels trompeters

Els àngels trompeters

Quatre àngels trompeters anuncien que s'acosta el judici final i, doncs, la segona vinguda del Messies. Són les quatre primeres trompetes de l'Apocalipsi, l'última crida a la conversió. Els instruments apunten en direccions diferents que corresponen a l'abast (terra, mar, cel, llum) de les catàstrofes anunciades.

Com a la façana del Naixement, en el Cant de la Sibil·la s'al·ludeix a la segona vinguda del Messies quan aquest tot just acaba de néixer. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic d'origen medieval que es continua representant a les matines del dia de Nadal, sobretot a Mallorca.

EL CANT DE LA SIBIL·LA A MALLORCA (FRAGMENTS) El jorn del Judici parrà qui haurà fet servici. Jesucrist, Rei universal, home i ver Déu eternal, del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà. Gran foc del cel devallarà; mars, fonts i rius, tot cremarà. Los peixos donaran grans crits perdent los naturals delits. [...] Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vostro Fill vullau pregar que de lo infern nos vulla guardar. (Tradicional)

TORNAR
4
El Sant Rosari El Sant Rosari El Sant Rosari

El Sant Rosari

Un rosari de proporcions monumentals emmarca els grups de l'Anunciació i els Àngels cantaires. Les quinze medalles corresponen als quinze misteris que tenia el sant rosari en temps de Gaudí.

A més, les escenes escultòriques de la façana del Naixement inclouen els cinc misteris de goig (anunciació, visitació, nativitat, presentació i Jesús trobat al temple) i un dels misteris de glòria (la coronació de Maria).

La devoció mariana del sant rosari deu la seva difusió al fundador de l'orde dels dominics, Domènec de Guzmán (1170-1221).

"El Rosari és el pont de comunicació entre Déu i l'home, entre el Creador i la creatura, i aquest pont és Jesús. Sense Ell ningú pot travessar l'abisme que va del no-res, que és l'home, a la infinitat divina. I Sant Domingo féu aquest pont transitable per a tothom." Josep Torras i Bages (1846-1916), L'etern Rosari

TORNAR
5
L'himne angèlic

L'himne angèlic

Un àngel del Senyor ha anunciat als pastors el naixement del Messies. Llavors un cor celestial representat aquí per nou àngels entona l'himne angèlic: "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima."

(Lc 2,14)

El text d'aquest cant de lloança apareix esculpit en llatí a sota mateix dels àngels: "Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis". Les paraules glòria, Déu i pau destaquen per damunt de la resta.

TORNAR
6
L'adoració dels reis

L'adoració dels reis

Tres figures d'aspecte noble es prostren en presència de l'infant que, segons la profecia, serà el rei dels jueus. Han arribat fins a Betlem seguint una estrella que han vist a l'Orient. Cadascun porta un doble present per al minyó: or (que vol dir "almoina"), encens (que vol dir "oració") i mirra (que vol dir "sacrifici").

(Mt 2,1-12)

"Ab lo Or, que los reys oferiren al infant IESVS, lo confessaren Rey: Ab la Mirra lo confessaren Home, y mortal: Ab lo Encens lo confessaren Deu." Josep Formiguera, Alivio de pastors, y past de ovelles (1718)

TORNAR
7
La nativitat

La nativitat

Maria alça d'un jaç humilíssim el seu fill Jesús, que ha nascut per redimir la humanitat dels seus pecats. Josep els empara. A banda i banda del grup hi ha el bou i la mula.

L'escena té lloc a Betlem; Josep i Maria hi han anat des de Natzaret per inscriure's en el cens ordenat per Cèsar August.

La tradició nadalenca del pessebre està relacionada amb sant Francesc d'Assís (1182-1226).

(Lc 2,1-21)

"El benaurat Francesc el cridà [...] quinze dies abans de Nadal i li digué: [...] 'Vull representar l'infant nascut a Betlem i veure amb els meus propis ulls com va sofrir les incomoditats, com fou reclinat en un pessebre i posat en un jaç de palla entre el bou i l'ase'." Tomàs de Celano, Vida primera, XXX 84 (Trad.: Francesc Gamissans).

TORNAR
8
L'adoració dels pastors

L'adoració dels pastors

Quatre pastors d'edats diferents (un d'ells, de pocs anys) es prostren en presència del Fill de Déu. Un àngel els ha anunciat el naixement del Messies i han corregut a adorar-lo. Li porten a tall d'obsequi cistelles amb productes de la terra.

Aquest grup ocupa una posició simètrica a la dels Reis en adoració.

TORNAR
9
La columna de Jesús Detall de la serp amb la poma a la boca Detall de la columna de Jesús

La columna de Jesús

Aquesta columna amb forma de palmera serveix de base a l'escena de la Nativitat. Tronc amunt s'enfila una cinta amb els noms dels avantpassats paterns de Jesús, començant per Abraham i acabant amb Jacob, pare de Josep. És la genealogia de Jesús segons l'Evangeli de sant Mateu.

(Mt 1,1-17)

Al peu de la columna hi ha la serp que temptà Eva al paradís amb el fruit de l'arbre de la vida. Costa de veure, però encara duu el fruit temptador a la boca. Una reixa feta per la mà de Gaudí d'una sola peça envolta la part baixa de la columna.

"L'antiga serpent t'instigará y exasperará; mes ab l'oració fugirá, y una ocupació profitosa li tancará la principal entrada." Imitació de Crist, III 12, 24 (Trad.: Mossèn Gaietà Soler i Perejoan)

TORNAR
Coronament del Portal de la caritat
1
La Santíssima Trinitat
2
El Xiprer
3
El pelicà

Coronament del portal de la caritat



TORNAR
Clica a les icones de la imatge per a més informació.
1
La Santíssima Trinitat Tron de gràcia del segle XVI obra d'Antoni Marquès. Forma part del retaule de la Trinitat de la basílica de la Seu de Manresa.

La Santíssima Trinitat

El punt més alt del portal de la Caritat i de tota la façana del Naixement (exceptuant-ne les torres) és un símbol de la Santíssima Trinitat. Consisteix en una creu integrada per diversos elements: dalt de tot, un colom que simbolitza l'Esperit Sant; a sota, una creu de tau (és a dir, de tres braços) de color de sang que representa Jesucrist, i, abraçant aquesta creu, una altra de daurada que representa Déu Pare sostenint el Fill crucificat. És una nova visió, no figurativa, del tema del tron de gràcia, de llarga tradició iconogràfica.

TORNAR
2
El Xiprer

El Xiprer

Corona el portal de la Caritat o Amor Cristià, per damunt de diversos símbols eucarístics, un xiprer envoltat de coloms blancs. El xiprer, arbre de llarga vida i fulla perenne, associat des d'antic als llocs sagrats, simbolitza l'eternitat de l'amor de Crist. El xiprer és l'arbre de la benvinguda de les cases de pagès.

Al peu del xiprer hi ha dues escales que evoquen l'escala de Jacob. Al darrere, un pont que uneix dos campanars.

"¿Què serà de mi, Sènyer, ni on trobaré l'escala per la qual pusca pujar en los sobirans cels?" Ramon Llull (ca. 1232-1315), Llibre de contemplació, II 32, 29 (Trad.: M. Obrador i Bennassar) .

TORNAR
3
El Pelicà

El Pelicà

Sobre una corona i un ou amb el monograma de Jesús (JHS), un pelicà alimenta els seus dos petits. Es tracta d'una al·legoria eucarística d'origen medieval basada en una imatge llegendària del pelicà encara més antiga. S'havia cregut que la femella del pelicà podia arribar a alimentar els petits amb la seva pròpia sang; d'aquí la identificació amb el sacrifici de Crist.

A casa nostra, l'ou (l'ou com balla) i l'eucaristia coincideixen en la celebració del Corpus (Corpus Christi, "Cos de Crist"), una de les dates més assenyalades de l'any en temps de Gaudí.

DEVOT US ADORO (FRAGMENT) Pelicà benigne, oh Jesús Senyor, renteu-me amb sang vostra de tota lletjor; que una gota sola d'ella pot salvar tot el món de quanta culpa en ell hi ha. Tomàs d'Aquino (1225-1274) (Versió catalana: J. Llovera)

TORNAR
Torres campanar
1
Les insígnies episcopals
2
El Trisagi
3
Bernabé

Torres Campanar

Les torres campanar són dedicades als dotze apòstols.

TORNAR
Clica a les icones de la imatge per a més informació.
1
Les Insígnies Episcopals

Les Insígnies Episcopals

Els pinacles dels campanars són dedicats als bisbes, que ocupen el grau més alt en el ministeri sagrat com a successors dels apòstols. Aquests pinacles són formats per les ensenyes episcopals: l'anell, el bàcul, la mitra i la creu. La forma del pinacle és el bàcul; el cim és la mitra, amb la creu a dins, i el forat és l'anell.

"Miri aquest final! ¿No és veritat que sembla que uneixi la terra amb el cel?" Antoni Gaudí citat per Cèsar Martinell

TORNAR
2
El Trisagi

El Trisagi

Els campanars coincideixen tres inscripcions procedents de la litúrgia eucarística. La més visible, a mitja alçada, és el trisagi en llatí: Sanctus, Sanctus, Sanctus ("Sant, Sant, Sant"). Més amunt, a sota dels pinacles, trobem, en vertical, les paraules Hosanna i excelsis ("Hosanna a dalt del cel" si la frase fos completa). Més avall, Sursum Corda ("Amunt els cors"). Es respecta, doncs, l'ordre litúrgic.

TORNAR
3
Bernabé

Bernabé

Aquest campanar, dedicat a l'apòstol Bernabé, és l'únic que Gaudí va veure acabat. Cada torre campanar és dedicada a un apòstol, però no necessàriament a un dels dotze inicials. Bernabé és una de les excepcions, juntament amb Pau de Tars (façana de la Glòria), amb el qual va predicar la Bona Nova.

A banda i banda de la figura de Bernabé, representat assegut a la càtedra, hi ha una sèrie de lletres que formen el seu nom i la paraula apòstol en llatí: Barnaba Apostolus.

TORNAR